Fa temps, vaig saber que un grup d'estudiants de la FTI de l'Autònoma havien traduït de l'anglès al català Un dia a la meva vida, de Bobby Sands. Es tracta d'una autobiografia, escrita clandestinament en paper higiènic i paper de fumar amb un bolígraf amagat a dins del mateix cos de l'autor. El llibre va ser escrit mentre Sands complia condemna en una de les presons més temudes de Belfast per les dures condicions i les tortures a què se sotmetien els presos. Uns quants detinguts, acusats de col·laboració amb l'IRA, van dur a terme diverses protestes per a aconseguir l'estatus de pres polític. Per exemple, van rebutjar portar l'uniforme de pres, per la qual cosa anaven despullats o coberts amb mantes. Això va dur a la protesta bruta, que consistia a negar-se a rentar-se o tallar-se els cabells, a buidar els orinals fora de les cel·les, o a escampar els excrements per les parets.
El llibre és tota una enciclopèdia sobre la supervivència en condicions infrahumanes, sobre com els ideals i les conviccions d'un grup de joves aconsegueixen alleujar el fred, el maltractament, les tortures, la negació dels drets bàsics, etc. S'hi expliquen les estratègies per a fer córrer escrits entre els presos, per a compartir cigarrets clandestins o per a fer classes de llengua irlandesa d'una cel·la a l'altra.
L'any passat vaig tenir ocasió de visitar el barri de Falls Road, a Belfast, vinculat al moviment republicà d'Irlanda del Nord. És tan alta la concentració de republicans, que fins i tot ha estat reconegut com a Gaeltacht Quarter, és a dir, una zona on el gaèlic irlandès és àmpliament parlat i protegit. En aquest viatge, vaig poder fer una foto d'un dels murals probablement més coneguts del barri, justament el que representa Bobby Sands, amb la llegenda "la nostra venjança seran les rialles dels infants".
Escolteu Bobby, d'aBanda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada